A lo largo de la campaña electoral he intentado explicar quién soy y por qué me presento, con quién me presento y qué proponemos, el giro conceptual que implica el modelo de vida independiente (algo recogieron en btv (13'24''), tveCat (19'25'') y tv3 (18'06'')) y un par de ejemplos (educación inclusiva y accesibilidad universal) de cómo lo que comenzaron siendo reivindicaciones de derechos para las personas con diversidad funcional pueden y deben constituir instrumentos de transformación social para mejorar la vida cotidiana de toda la ciudadanía.
Mañana iré a votar, aquí dejo un vídeo para quienes aún estén pensando en abstenerse o votar en blanco. Hay que reflexionarlo.
Ahora me voy a reflexionar a Plaça Catalunya, un espacio diminuto en el que las ansias de libertad y justicia obran el milagro de que quepa un país entero como Islandia.
sábado, 21 de mayo de 2011
martes, 17 de mayo de 2011
Campaña, día 12. Educación inclusiva
Para diferenciar entre educación inclusiva, integración escolar y educación especial, recomiendo echar un vistazo a este vídeo
La potencia del modelo de educación inclusiva radica en que no es tanto un fin como un medio. La urgencia vital de garantizar el ejercicio efectivo del derecho a la educación de la infancia con diversidad funcional facilita caer en la tentación de justificar los atajos segregacionistas de la educación especial y la hipocresía estigmatizadora de la integración escolar. Sólo cuando somos conscientes de la necesidad ineludible de transformar globalmente el sistema educativo para que todas las personas aprendan a ser desde la experiencia de convivir con la diversidad humana en todas sus expresiones podemos visualizar la educación inclusiva como un potente medio para tal fin. Los valores no se interiorizan con discursos y textos didácticos, sino compartiendo risas, mocos, bocatas de nocilla...
En este sentido apunta la propuesta de ICV-EUiA, que en la página 144 dice "Avançar en l‘escola inclusiva al llarg de tota l‘educació infantil (0-3) i obligatòria (primària i secundària) i millorar substancialment la presència de persones amb diversitat funcional en els cicles d‘ensenyament post-obligatoris. Potenciar la transició dels recursos d‘educació especial cap a recursos de suport a l'escola ordinària necessaris per tal d‘atendre les necessitats existents, tot i posant especial èmfasi l‘etapa de 0 a 6 anys"
Esta transición hacia la escuela inclusiva requiere, entre muchas otras, medidas como (pág.121) "Promoure la formació del professorat, en plans de formació de centre, tecnologies de la informació i la comunicació i educació inclusiva" para alcanzar los objetivos propuestos en las páginas 120 "vetllar per tal que el Consorci no esdevingui un òrgan burocràtic allunyat dels centres educatius, sinó un instrument operatiu i eficient per a millorar l‘educació a Barcelona, que lideri un model d‘escola inclusiva no segregadora i vetlli per incrementar els nivells d‘èxit escolar de tot l‘alumnat" y 121 "Aconseguir una educació inclusiva de qualitat en tots els centres finançats amb fons públics. Garantir l‘escolarització de qualitat a l‘alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) en tots els centres educatius"
La potencia del modelo de educación inclusiva radica en que no es tanto un fin como un medio. La urgencia vital de garantizar el ejercicio efectivo del derecho a la educación de la infancia con diversidad funcional facilita caer en la tentación de justificar los atajos segregacionistas de la educación especial y la hipocresía estigmatizadora de la integración escolar. Sólo cuando somos conscientes de la necesidad ineludible de transformar globalmente el sistema educativo para que todas las personas aprendan a ser desde la experiencia de convivir con la diversidad humana en todas sus expresiones podemos visualizar la educación inclusiva como un potente medio para tal fin. Los valores no se interiorizan con discursos y textos didácticos, sino compartiendo risas, mocos, bocatas de nocilla...
En este sentido apunta la propuesta de ICV-EUiA, que en la página 144 dice "Avançar en l‘escola inclusiva al llarg de tota l‘educació infantil (0-3) i obligatòria (primària i secundària) i millorar substancialment la presència de persones amb diversitat funcional en els cicles d‘ensenyament post-obligatoris. Potenciar la transició dels recursos d‘educació especial cap a recursos de suport a l'escola ordinària necessaris per tal d‘atendre les necessitats existents, tot i posant especial èmfasi l‘etapa de 0 a 6 anys"
Esta transición hacia la escuela inclusiva requiere, entre muchas otras, medidas como (pág.121) "Promoure la formació del professorat, en plans de formació de centre, tecnologies de la informació i la comunicació i educació inclusiva" para alcanzar los objetivos propuestos en las páginas 120 "vetllar per tal que el Consorci no esdevingui un òrgan burocràtic allunyat dels centres educatius, sinó un instrument operatiu i eficient per a millorar l‘educació a Barcelona, que lideri un model d‘escola inclusiva no segregadora i vetlli per incrementar els nivells d‘èxit escolar de tot l‘alumnat" y 121 "Aconseguir una educació inclusiva de qualitat en tots els centres finançats amb fons públics. Garantir l‘escolarització de qualitat a l‘alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) en tots els centres educatius"
Suscribirse a:
Entradas (Atom)