En resposta a la darrera carta que vam adreçar al DASC en relació a un escrit del senyor Macià Serra i Serra, Cap de Gabinet, sobre la institucionalització de persones amb diversitat funcional, el senyor Serra afirma que:
1) és inqüestionable la millora substancial del sistema d'atenció a les “persones amb dependència”, i l'aposta del DASC per fomentar l'autonomia personal ha estat clara i ferma
2) (1) queda demostrada per la inversió en centres de dia, la posada en marxa de la plataforma de “persones cuidadores”, la compatibilitat entre serveis i prestacions econòmiques, l'experiència pilot d'assistència personal, la redacció en curs de la futura ordre que regularà l'assistència personal i la imminent creació de centres de promoció de l'autonomia personal
3) les persones “amb discapacitat i/o dependències” són escoltades, participen activament en l'elaboració del Pla d'atenció individual (PIA) i no poden ingressar en un centre contra la seva voluntat
4) va fer una “senzilla constatació social” sobre la incorporació de les dones al mercat del treball remunerat i la repercussió en la distribució de tasques dins del nucli familiar, sense emetre cap judici de valor al respecte
Des del Fòrum de Vida Independent de Catalunya volem agrair sincerament la ràpida resposta del DASC. Entenem que aquesta bona disposició al diàleg argumentat fomenta la democràcia participativa i enforteix la confiança de la ciutadania en la tasca de les administracions públiques. També volem, des de l'experiència vital pròpia de necessitar suports generalitzats per a les activitats quotidianes, manifestar que:
- la inversió en centres de dia i la posada en marxa de la plataforma de “persones (dones?) cuidadores” fomenten la segregació i la dependència de les persones amb diversitat funcional, reforçant i perpetuant el model patriarcal d'atenció familiar. Aquests recursos no possibiliten la independència, faciliten la dependència
- l'única compatibilitat útil per a fer vida independent seria la de l'assistència personal amb l'assistència tecnològica (ajuts tècnics, supressió de barreres i adaptació de l'entorn). Resulta que l'assistència tecnològica no es contempla al PIA i que no hi ha cap prestació d'aquest tipus que tingui el caràcter de garantida a la Cartera de Serveis (ni a l'actual ni a l'esborrany de la corresponent a 2010-11)
- valorem molt positivament el desenvolupament de proves pilot d'assistència personal i les aportacions que es van fer des d'aquestes experiències a l'esborrany de la futura ordre que regularà l'assistència personal. Mantenim el ferm compromís de seguir col·laborant amb el DASC per tal d'aconseguir que la futura ordre possibiliti una valoració individual del nombre d'hores d'assistència necessàries que respecti les diferències i garanteixi un suport suficient per a fer vida independent sense l'assistència forçosa de l'entorn (dones?) familiar
- els futurs “centres de promoció de l'autonomia personal” resultaran del tot estèrils mentre es mantingui el caràcter graciable de les prestacions d'assistència tecnològica i aquestes no s'incorporin a la Cartera de serveis i al PIA com a drets subjectius
- és cert que a Catalunya cap persona amb diversitat funcional és formalment segrestada i internada en una institució contra la seva voluntat, han de signar un “acord voluntari”. Denunciem que la “voluntarietat” de l'acord és només formal, no s’ofereix cap alternativa suficient per tal que la decisió es pugui prendre amb llibertat real (i no només formal). A la memòria econòmica del projecte de Cartera de serveis 2010-11 s'informa que l'Administració va executar (per tant, despesa real) l'any 2008 una inversió de 3.231 €/mes per cada plaça residencial (diversitat física amb necessitat de suport generalitzat i extens), però la prestació màxima d'assistència personal és de 1.300 €/mes (la prestació mitjana, 600 €/mes). Això no és llibertat, això és un segrest social i una condemna a cadena perpètua
- la “senzilla constatació social” que fem nosaltres és que, a dia d'avui, ningú o gairebé ningú no ha pogut marxar de casa dels pares i fer vida independent. A més, les dones de l'entorn familiar segueixen condemnades a fer assistència forçosa i l'Administració no dedica el mateix esforç econòmic a qui “accepta” ser internat en una residència que a qui vol assistència personal per a emancipar-se
- encara esperem resposta a algunes qüestions plantejades a la carta anterior, com ara: a) pla, amb calendari i pressupost, per substituir els recursos institucionalitzadors per suports comunitaris, b) coordinació amb el Departament de Salut per fer-li saber quins recursos sanitaris ha de crear i/o ampliar per garantir el dret a la salut de tothom sense necessitat de viure segregats de la comunitat, c) publicació en web de tota la informació referida a la composició, activitat, informes i resultats de la feina duta a terme pel Servei d'Inspecció i Registre en l'àmbit de les institucions per a persones amb diversitat funcional, d) creació d'un equip de treball per analitzar la institucionalització de persones amb diversitat funcional amb persones de l'àmbit acadèmic i de l'activisme social expertes en drets humans
FÒRUM DE VIDA INDEPENDENT
No hay comentarios:
Publicar un comentario