En resposta a la carta en que una activista del Moviment de Vida Independent s'adreçava a la Consellera d'Acció Social i Ciutadania demanant la substitució dels recursos que institucionalitzen les persones amb diversitat funcional per suports comunitaris que permetin la plena ciutadania i participació social, el senyor Macià Serra i Serra, Cap de Gabinet de la Consellera, afrirma que:
1.algunes persones amb diversitat funcional han de ser institucionalitzades per dos motius: a) algunes tipologies requereixen atenció mèdica, i b) les dones s'han incorporat al món laboral
2.el Servei d'Inspecció i Registre comprova que les persones institucionalitzades reben el tracte que s'adiu a la seva situació
3.el respecte als drets humans de les persones institucionalitzades consisteix en oferir-lis un servei adequat a les seves necessitats
4.sempre que segons el criteri dels professionals sigui possible i pensant en el benestar de la persona amb diversitat funcional, s'estableixen mesures que permeten romandre ben atesa en l'entorn familiar
D'aquestes afirmacions es dedueix que:
- La institucionalització és culpa de les dones, per voler treballar. (1)
- La institucionalització, quan no és culpa de les dones (encara hi ha dones com Déu mana que romanen a casa), és culpa de les persones amb diversitat funcional perquè requereixen atenció médica no disponible en l'àmbit comunitari. (1)
- Totes les persones institucionalitzades són “de les mateixes tipologies”, de les que no poden rebre atenció médica com la resta de la població. Les excepcions a aquesta regla són persones amb diversitat funcional les dones de l'entorn familiar de les quals no volen o no poden prestar l'atenció requerida. (1)
- L'única alternativa a la institucionalització residencial és la institucionalització familiar. Els suports establerts fora de l'àmbit residencial no són suficients sense l'atenció familiar. (1+4)
- El Servei d'Inspecció i Registre existeix, funciona i valora que resulta adequat que els cossos de les persones amb diversitat funcional siguin exposats continuament a ulls i mans que no són triats per les persones objectes d'aquestes accions, que les persones institucionalitzades hagin de supeditar les necessitats més íntimes (defecació, micció, canvi de tampó...) als ritmes, decisions i prioritats del servei (de vegades colocant bolquers a persones sense incontinència), que les persones amb diversitat funcional no puguin decidir sobre la seva quotidianitat (quan llevar-se o enllitar-se, quan dormir, quan i què menjar i beure, quan i a on sortir...), i un inacabable etc que supera la intenció no exhaustiva d'aquest escrit. (2)
- Els drets humans de les persones amb diversitat funcional es redueixen als relacionats amb la supervivència, s'accepta que la resta de drets i llibertats fonamentals no es puguin exercir en igualtat de condicions amb la resta de la població. Per exemple, els articles 3, 5, 12, 13, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 i 30 de la Declaració universal dels drets humans queden supeditats a les necessitats, decions i ritmes establerts pel servei residencial. (3)
- La decisió sobre si s'ha d'institucionalitzar una persona amb diversitat funcional la prenen els professionals -no la pròpia persona- i es basa en el benestar de la persona i no en criteris d'estalvi econòmic (4)
En conseqüència, demanem al Departament d'Acció Social que:
- Es decideixi a acceptar com un mal del passat el que les dones es vegessin forçades a fer l'assistència que no garantia l'Administració
- Generi recursos alternatius a les residències que siguin suficients per fer vida en comunitat sense necessitat de ser complementats per l'assistència forçosa de les dones familiars
- Estableixi un pla, amb calendari i pressupost, per substituir els recursos institucionalitzadors per suports comunitaris, en línia amb les directrius europees. El 23 de setembre de 2009, el grup Ad Hoc d'experts sobre la transició de serveis serveis residencials cap a serveis comunitaris entregava al Comissari Spidla un informe en que recomanen els estats “adoptar estratègies i plans d'acció basats en els principis bàsics comuns -establerts a l'informe- , acompanyats d'un calendari clar i pressupost pel desenvolupament de serveis a la comunitat i la clausura de les institucions residencials de llarga estada”. Més recentment, el 3 de febrer de 2010, el Comité de Ministres adoptava la Recomanació CM/Rec(2010)2 sobre la desinstitucionalització i la vida en comunitat dels infants amb diversitat funcional, que demana els governs dels estats “prendre totes les mesures legislatives, administratives i altres apropiades per adherir-se als principis establerts a l'apèndix d'aquesta recomanació per tal de sustituir els serveis residencials per serveis comunitaris dins d'un calendari raonable i un enfocament global”
- Generi alternatives que no impliquin la vulneració dels drets d’unes persones per aconseguir els drets d’altres. Els suports centrats en les persones, com ara l’assistència personal i l’assistència tecnològica, suficients i autogestionades, són les millors garanties per assolir l’alliberament i plena ciutadania de les persones amb diversitat funcional i a la vegada de les dones que es feien càrrec de l’assistència.
- Elabori un llistat de les “tipologies per a les quals no existeix atenció sanitària a l'àmbit comunitari”, tot indicant quantes persones de les actualment institucionalitzades responen a cada “tipologia”.
- Es coordini amb el Departament de Salut per fer-li saber quins recursos sanitaris ha de crear i/o ampliar per garantir el dret a la salut de tothom sense necessitat de viure segregats de la comunitat
- Publiqui en web tota la informació referida a la composició, activitat, informes i resultats de la feina duta a terme pel Servei d'Inspecció i Registre en l'àmbit de les institucions per a persones amb diversitat funcional
- Crei un equip de treball per analitzar la institucionalització de persones amb diversitat funcional amb persones de l'àmbit acadèmic i de l'activisme social expertes en drets humans
- Informi a tots els professionals i a totes les persones en risc d'institucionalització que, segons la memòria econòmica de l'esborrany de la Cartera de serveis 2010-11 annexos 1-2-3-4, el DASC va executar l'any 2008 una despesa mitjana de 3.231 €/mes per cada plaça residencial, i que segons els projectes pilot d'assistència personal que estan en marxa això equival a una mitjana de 9 h/dia d'assistència
FÒRUM DE VIDA INDEPENDENT DE CATALUNYA
No hay comentarios:
Publicar un comentario